Barcelona, juliol de 1713. Després de l’evacuació de les tropes aliades, la població ha quedat desprotegida davant l’exèrcit borbònic i els representants del poble decideixen optar per la resistència de la ciutat. Ònia, una noia de família noble, decideix plantar cara al seu pare. Desobeint les seves ordres, es nega a seguir la família a l’exili fora muralles. En lloc d’això, Ònia es queda a la Barcelona assetjada pel que ella creu que és el seu deure: sumar-se a la defensa de la ciutat i així, oferir el seu granet de sorra per preservar el paisatge de la terra que l’ha vist néixer.
Així és com engega FANG i SETGE, un musical de gran format que vol apropar els espectadors a la vida dins els murs de la ciutat assetjada. Fent-los partícips dels moments més virulents del conflicte, la trama els portarà a olorar el fang i la pólvora d’alguns dels escenaris crucials del setge, però també els aproparà a les alegries senzilles i l’explosiva eufòria per les petites victòries diàries. El musical pretén fer un retrat coral de les vides que es van veure dramàticament afectades pel setge fent focus en dues parelles d’enamorats partides pel fragor del conflicte, en dos germans enfrontats entre el seny i la rauxa, en els sacrificis i les esperances dels combatents anònims i en les maquinacions d’aquells qui pretenen treure benefici de la batalla.
A través dels perfils reconeixibles d’Ònia, William, Joan Martí, Ramon, Eulàlia, Núria i Onofre, es van obrint les portes de cases, tallers i tabernes, per oferir el retrat d’una comunitat travada i còmplice que es fa plaça forta davant l’adversitat. El resultat és un fresc panoràmic, on les veus anònimes troben el seu lloc dins el cor popular, però d’on també sorgeixen rostres històrics, com el comandant Villarroel. Al capdavall, la intenció de l’espectacle no vol ser una altra que un homenatge a tots els homes i dones que van viure el dramàtic setge. Un homenatge a tota la seva humanitat, feta d’errors i d’encerts. Uns errors i uns encerts que ens han fet avui tal com som.
Llibret: Marc Rosich
Lletra: Josep Pedrals
Música: Salvador Brotons
Direcció musical: Quim Piqué
Direcció escènica: Marc Angelet
Coreografia: Toni Mira
Disseny de vestuari: Eulàlia Casanovas, Llorenç Corbella
Disseny d’escenografia: Laura Clos(Closca), Sergi Corbera
Disseny de so: Omar Merino
Disseny de llum: Antoni Font-Mir
Projecció: Ciscu Isern
Intèrprets: Ònia: Neus Pàmies, William: Jordi Llordella, Eulàlia: Aina Sánchez/Judith Tobella, Ramon: Marc Pujol/Jan Forrellat, Núria: Annabel Totusaus, Onofre: Xavier Ribera-Vall, Villarroel/El beneit: Ferran Frauca, Joan Martí: Albert Gràcia, Joana: Aina Quiñones/aina Picarolo, Bonaventura de Gualbes: Frank Capdet, Serra i Postius: Òscar Mas, La Donya: Dolors Martínez/Carimina Checa, El Malcarat: Ignasi Campmany, La Bugadera: Judith tobella/Mireia Dolç, El Borni/El Nano: Jan Forrellat/ Miguel Ángel Sánchez, La Maca: Clara Moraleda, El Notari/El Xato: Albert Mora, Dona Cor: Roser Cascante, Dona Cor: Mercè Pàmies
Músics: Director d’orquestra: Quim Piqué. Piano: Medir Bonachi, Marc Garcia Rami. Violí: Òscar Vilaprinyó, Laia Pujolassos, Oriol Capdevila. Violoncel: Joan Palet, Albert Martin. Contrabaix: Eduard Arribas. Flauta: Èlia Casals, Estela Corcoles, Alejandro Prtuño. Clarinet: Jordi Casals. Trompeta: Marc Solanelles, Ignasi Jiménez, Elena Bañuls, Trompa: Cati Terrassa. Lluís Romero. Trombó: Ferran Arasa Alex Huguet, Óscar Santos, Vicent Reverté. Percussió: Jaume Yelo, Xavier Canals.
Producció: Excés d’Entusiasme Produccions SL
Presentat a: Teatre Victòria de Barcelona
Data d'estrena: 12 de setembre de 2014
About The Author: Antonifont
More posts by antonifont