El PGT (EL PETIT GRAN TEATRE)

El 1992 vaig “ocupar” un garatge que hi havia a casa i el vaig convertir en un teatre.
L’aforament era “limitat” 6 persones, era en tota regla una sala alternativa. Amb els anys el PGT va adquirir material tècnic d’il·luminació, so, i també de vestuari.
La fitxa tècnica de llum la formaven: 5 pantalles de 300W, 3 PAR 16 de 50W,3 PAR 56 de 300W i 2 PAR 65 de 1000W.
La de so, dues taules de so, un MDS (semblava que no hi podia haver res millor que el Mini disc), un Discman per posar CD’s, un Walkmam per posar cintes de K7, un tocadiscos i 2 micros sense cable, un de mà i un de solapa.
Per tal de millorar la il·luminació es va reforçar la línia elèctrica i em vaig vendre la Playstation 1 per comprar 1 PC ADB de 650W.
Allà, amb escenografies fetes amb caixes de cartó hi vam fer versions de “Nit de Sant Joan” amb la Ruth Serra i en Jacob Ballús, Shows de varietats, una versió de “Tots Dos” amb la Gemma Tona, Versió d'”Historietes” i “Cançons” amb la Nadina Campàs i la Marta Serratosa, i moltes obres de teatre musical improvitzades que feiem els dissabtes i diumenges.
També de cop i volta el PGT es convertia en “El plató” on gravavem programes de televisió fent números musicals.
Allà ens reuníem amb la Nadina Campàs i la Gemma Tona i vam començar a fer les primeres obres de “Teatre musical per encàrrec” per associacions de veïns, les viudes d’Osona i allà mateix va després d’estar molts anys sense nom, vam crear Bambolina Teatre, la primera companyia de teatre musical d’Osona.
Com que ja fèiem bolos a teatres “de veritat”, tot i que el PGT mai va ser de mentida, era la sala d’assaig, reunions i magatzem de la companyia. Es va anar convertint en una sala de reunions plena de cartells de teatre catalans.

El PGT es va enderrocar per fer un garatge més gran, on actualment encara hi ha totes les seves parets plenes dels cartells de les obres de teatre musical catalanes dels 90 que tan em van marcar.

Data d'estrena: 3 de gener de 1992